ELECCIONS, EXPORTACIONS I EL "DÈFICIT COMERCIAL" ESPANYOL

Referent a l'escrit anterior "Criteri Estructurat, Criteri Expotable" a hores d'ara és convenient afegir-hi que això és segons es miri. Les "Exportacions" han minvat per a segons qui o què evidenment.
Instal.lats com som en el concepte de la percepció, i a més que es dóna per fet que els humans som al cap damunt en el grau d'intel.ligència de les formes de vida conegudes, tot junt fa que les resultants de dites percepcions col.lectives, siguin manifestades per vies de criteris molt diversos. Caram!! Caram!!
O sigui no tots els criteris són estructurats per igual, i/o contenen els mateixos elements, i/o en la mateixa quantía. Possiblement moltes vegades tampoc hi ha criteris. Possiblement són actituts més aviat compulsives i/o emocionals.
En general tendim a analitzar els fets segons necessitat pròpia, valoració personal i nivell d'interès inherent. Som humans i optem amb amplitut de mires. Al cap davall som al cap damunt de les formes de vida conegudes!! Fins ara, per descomptat.
Quan ens trobem davant una urna amb la possibilitat de votar segons el joc establert, es pot optar de diverses maneres: Per no acceptar-la, no considerar-la, no concretar-hi dins cap intenció definida en papereta de vot, o finalment, si fer-ho i exercir-ne el dret i definir així una candidatura o ideari.
Cal dir que és cosa molt breu en temps absolut. Ja dipositat el vot o no dipositat segons es vulgui, tot deriva cap a un repartiment de poder i interessos per orientació d'actituts compulsives o criteris concretats i comptabilitzats.
Conclussió: El fet de votar, si és que ho fem, és en acció breu en quan a temps com ja s'ha dit. Però remarquem que té consequències per els temps posteriors. Com igualment fer-ho en blanc o el no fer-ho. Tot queda concretat, otorgat i remarco el mot "TOT". Sigui quin sigui el joc donat. De les urnes surt "TOT" inclús el que no hi és. Se suposa que ho sap tothom.
Davant d'això per tant sóc partidari del "Criteri Estructurat" i quan més democràticament millor. Al cap davall els humans som febles i gregaris ja que és obvi que ens necessitem i som vulnerables amb molts aspectes. Sabem que fora de la Democràcia s'ha vessat més sang. Un altre dia ja parlarem dels que no ho pensan d'aquesta manera.
El "Criteri Estructurat" pot ser feixuc i a més a més per a ser "Criteri Exportable" cal "empaquetar-lo" bé ja que, dins la societat de consum accentuat on hi som, molts humans prefereixen "criteris" més "light" orientats per "dietistes imaginaris", per entendre'ns.
Recomanen aquests darrers: "No hi pensi Vostè en el dèficit comercial de l'estat espanyol que actualment és rècord històric, tampoc en el dèficit fiscal de Catalunya i oblidis del seu fet nacional com a poble i la seva manca d'inversions en infraestructures, o com maltractem la cultura autòctona al Pais Valencià que és la mateixa, oblidis ja de l'Estatut resultant del 30 de setembre del 2005 que, per cert??, no l'haurà llegit, oi!! I etc., etc. Au, vinga no s'amoïni i faci com la majoria, que nosaltres també som demòcrates i li demostrarem un cop més barrant el pas als "dolents" d'aquesta "peli". Ah!!, per cert, entengui que hi ha coses que no té perquè entendre, és pel seu bé, clar!! Cal ser "Optimista". Consideri el centralisme com una via de progrés dins l'estat espanyol, no faci els seus de números, ja li farem per Vostè".
Altres ens diuen que "La Cosa se rompe" i millor ser "buenos provincianos" i que amb ells ens farem quasi rics i, si fem hores extres escoltant i llegint els seus predicadors, podem aconseguir anar al cel, potser. També hi ha qui ens parla de la "Casa comuna", que ve a ser quasi com la "Cosa comuna", l'esmentada anteriorment i que corre el perill de trencar-se. Per acabar queda l'opció de ser antisistema dins el sistema, amb aportacions puntuals respectuoses amb el medi ambient i també amb el medi ambient polític dominant.
Hi ha dietes per a tots els gustos per als que es volen aprimar políticament. Altres de rebot s'engreixaran més encara, i és que a les darreres eleccions del dia 9 de març s'ha tendit a simplificar molt, massa penso jo que sóc un ínfim mortal. A triumfat el simplisme del concepte "dual" segons "made in Spain", És com una nova versió d'un règim dietètic actualitzat i que segueix a altres règims anteriors molt cruels.
De l'accés a la vivenda, la investigació ben orientada, el valor de la tasca ben feta, la potenciació de l'intelecte de cada persona, de les pensions i salaris dignes per a tothom, de possibilitar a qui ho vulgui per a la natalitat col.lectiva fins a nivells de regeneració adecuada, d'aprofondir en la formació professional, de l'eficàcia i el civisme en rigor, del dret a l'autodeterminació o sobiranisme de les nacions d'aquest estat que obri camí cap a acords de progrés basats en el respecte mutu, de millorar la justícia, de l'aprofondiment de la Democràcia en fi, i etc. De tot això poc tall i pocs nodrients s'han constatat a la passada campanya electoral. És més els que n'han parlat poc o molt, han baixat en nombre de vots i escons.
Per altra banda cal no oblidar que hi ha distants nivells de riquesa, benestar i possibilitats de millores consequents. A la majoria sempre li queda la possibilitat que en algún rebuf de ventada econòmica els hi vagi bé, pel que fa al diner. Cal admetre que també passa... a vegades i segons com i amb qui i quan. Però compte!! Hi ha crisi finacera d'abast interatlàntic i portarà repercussions als més dèbils en titolaritats. Com sempre, i tan és a joves com a gent d'edat avançada. Amb la paradoxa que els segments potencialment vàlids com a productors de riquesa per valor afegit al nostre pais, tenen grans "handicap" per competir en el mercat global per culpa de polítiques de baix perfil dels governs centrals i les seves visions radials i de "provincias" i "regiones", que al cap davall priman Madrid o grups concrets afins.
El poble és sobirà, però el rei i els reis són altres que disfruten d'una extensa carta per a menjar i trascolar. Dit així ja que en el redactat present també s'esmenten termes dietètics.
Per acabar, segons quins programes de televisió no hauríen de ser emesos en "franja horària d'adults", ja que ens distreuen de les "Exportacions" i del "Dèficit de l'Estat". Comercialment ens surt car col.lectivament, peró potser estic equivocat i resulta que no som tant gregaris com em penso, ja que al cap davall som al cap damunt de les formes de vida conegudes.
Però llavors sorgeixen més preguntes i és que ja fa hores que el Sol s'ha llevat en aquest segle XXI i bona part del Món ho sap. Aquí en prou feines sabem, en general, la història pròpia o el que significa el P.I.B. dels Països Catalans dins l'estat, tot i les mancances evidenciades.