QUO VADIS TERRES CATALANES ?

Quo vadis Catalunya estricte, segons fronteres provincials imposades !
Avui trenta (30) de setembre del 2008 es compleixen tres (3) anys, (era un 30/9/2005), de l'aprovació per part del Parlament, i després d'haver-se assessorat amb el Consell Consultiu de la Generalitat, d'una Proposta de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
Dels 135 diputats, 120 hi votaren a favor, això és un 90%. Es requeria el 66%, percentage altament superat llavors. Després ... les provincianes rebaixes.
A dia d'avui, què hi ha d'allò ? Què hi ha en curs polític ? En quin estat som i en quin estat ens trobem la majoria de ciutadans, indistintament de la llengua materna que tinguem ?
És la Catalunya optimista ? Segur que no. És la Catalunya sotmesa a un estat amb poca tradició democràtica, on hi ha excés de sentiments excloents i intolerància envers les diferències nacionals perifèriques.
Arribats ací, aprofito per tenir un "sentit" record a tots els que es van empassar l'am d'aquest recien eslogan publicitari i no n'en tret profit ni el treuran mai, que ho sapiguen aquests ciutadans i m'excusin de no ser políticament correcte.
Dèficits fiscals autèntics, és el que hi ha entre altres greus mancances nacionals. encapçalats per les Illes, Catalunya i el País Valencià. Drama de fa anys, drama centenari.
N'hi ha que ja els hi va bé, diuen, però el país en conjunt va tort amb el llast que tenim arrapapat. Els números que s'otorga a Madrid, en quan a dèficit fiscal, ("ells s'ho couen, ells s'ho menjan", diuen en aquelles contrades) són inexactes, doncs l'efecte econòmic de capitalitat i seus diverses centralitzades aconseguides en avantatge tot sigui dit, fa que distorsionin el balanç final.
Les óptiques de lectures fiscals presentades per l'actual govern central la passada primavera, falsejan el que es va mostrar, després d'anys i panys de reclamar-ho. Es dirà perquè.
Hi havia una llei que obligaba a mostrar-les... però...
A Espanya les lleis és cosa d'amistats. Ho és que no ens hem adonat encara !
Si Madrid té la balança fiscal castigada com ens volen fer veure, doncs que s'ajunti amb les comunitats que la tenen positiva i més que engreixada. Amb cap interès de millorar la seva nula aportació. Com que ja els hi va bé així... ! Sent de la seva corda suposo que acceptaran aquest Madrid maltractat fiscalment segons pregonen !
Quina "comedia costumbrista de la mejor tradición", entre comunitats espanyoles, penso jo com a descregut irreverent.
El "teatro costumbrista" no ha fet mai gaire via a les nostres terres, en general. Tot hi que n'hi ha que ho troben bé.
Faig una pausa hi aprofito per a saludar als alliberats ciutadans d'Andorra i als menys afavorits de La Franja, Catalunya Nord i l'Alguer, agraïnt de pas al cantant de l'illa de Sardenya, Sr. Claudio Gabriel Sanna i als seus companys, la seva fidelitat a les nostres terres comunes i a la nostra comuna parla. Ho escric com a exemple. Ser provincià no prova ni a Itàlia.
Perquè esmentar aquestes altres terres ? Doncs segueixo.
Les Terres Catalanes no són cap producte inventat, són el resultat d'una voluntat, d'una cultura amb la seva pròpia llengua i la seva pròpia aportació al progrés humà.
Aportació rica i plena que encara esperona, malgrat les supeditacions, negacions, persecucions, expoliacions i els greus propis errors, obviament.
La gent que ha deixat petjada, i deixa encara avui, fa que s'ho valguin aquestes Terres Catalanes. Així s'ha fet la nostra Nació i així es fa en el dia a dia, malgrat tot i totes les desqualificacions i negatives dels intolerants aprofitats, dels porucs o els indiferents.
La Nació Catalana existeix per que hi ha voluntat de progrés, tan en el passat com en el present. Més enllà de "Constituciones", "Leyes Orgánicas" o "République"
La voluntat de progrés no té fronteres, sols cal voluntat, qualitat i unió col·lectiva amb democràcia. Les Terres Catalanes tenen segur aquestes tres "soques" i moltes més per descomptat.
Siguem d'on siguem, i vinguem d'on vinguem, fem l'autèntica Terra Optimista, la dignitat col·lectiva també porta al Benestar i el Progrés Col·lectiu.
Per començar primer ens cal posar a Espanya al seu lloc, i a l'ensems a nosaltres en el nostre de lloc dins la Comunitat Internacional, amb els seus reptes i responsabilitats.
Malgrat les crisis periòdiques, cosa afegida a la nostra pròpia llarga i costosa crisi com a Nació sense estat propi. L'adversitat sempre és repte a superar.
L'amistat, cosa important, neix en el respecte mutu. Això val tant per a les persones com per a les nacions.
Nacions que seran vàlides sols com a filles de voluntats col·lectives democràticament expressades, sense imposicions ni restriccions. Democràticament ben conduïdes.
Mostrant aquestes a més a més les credencials bàsiques d'aportació particular territorial, com a graó cap a la justícia i sostenibilitat mundial. Com a gestors responsables en lloc definit.
Les Terres Catalanes, la nostra Nació, té el capital humà, de coneixament i patrimoni per exigir i exercir aquesta responsabilitat d'Estat. Tenim seny i rauxa, cal compensar-ho.
Siguem valents i intel·ligents. És l'autèntic camí per l'Optimisme.

Josep Roca.

30 de setembre del 2008 i... en vindrán d'altres de millors.