ANÀS, CAIFÀS I ALTRES.

Saber en detall qui varen ser Anàs i Caifàs és fàcil. Hi ha els llibres corresponents, existeix l’internet i els seus viaranys i també es pot preguntar, si cal, a persones iniciades en temes de la religió cristiana on aquests dos noms hi són vinculats. Millor fer-ho per diferents conductes i amb ciutadans coneixedors d'aquesta història, per tenir-ne més àmplia referència. Resumint, cercar l'experíència contrastada en amplitud.
L'expressió ciutadans, que he escrit en el paràgraf anterior, haig de manifestar que m'agrada.
"Ciutadans de Catalunya! Ja sóc aquí !" Va cridar el President Terradellas al balcó del Palau de la Generalitat en tornar. Malgrat el que es pugui dir, tot un exemple de fortalesa i vitalitat moral.
Vaig ser-ne testimoni afortunat a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. No ho oblidaré mai. Vaig comprendre molt més del que ja havia espigolat de la nostra dura però captivadora i estimulant història. Vaig sentir-me ciutadà d'esperit republicà i universal. Lliure del llast empobridor dels Anàs i Caifàs d'aquell moment, i amatent enfront dels que vindrien.
Així és la vida amb reptes permanents i administradors de moralina que volten aprop.
Darrerament en circula una de minsa d'expressió anomenada "ciudadanos/ciutadans". És sucedani i tinc la impressió que la seva data de caducitat és més propera del que diu el seu etiquetat. Això passa en productes de mala qualitat i força vegades cíclicament.
Tornant a Anàs i Caifàs. Eren ciutadans notoris ara fa uns dos mil anys, més o menys, allà per les terres de l'anomenat encara Mig Orient i a l'entorn de Jerusalem, ciutat eterna, diuen, com Roma o la més nostrada Girona inmortal.
Tant és el qualificatiu davant la magna trascendència.
Ells dos, sogre i gendre sembla, tenien el seu estatus i poder i els defensaven tan com fos necessari. Si calia ser injustos o mantenir desordre no se'n estaven. El més important eren els seus interessos, les seves avantatges. Això sí, predicaven força referent a la moral a una poble més aviat molt pobre i ignorant, però no li donaven solucions. Cap ni una per sortir-se'n de l'atzucac.
Sort que la ignorància no és perfecte. Ja mig mil·leni abans d'Anàs i Caifàs el pensament de les contrades gregues havia proporcionat lucidesa encara vigent.
Vam tenir la sort que aquells grecs van venir a les nostres costes amb la seva més avançada cultura. També per sort, al decurs d'aquests dos mil anys, la cultura universal ha anat avençant. Amb excessiu i elevat cost dissortadament, però avençant.
En els conflictes d'interessos, antics i nous, entre la necessitat pel progrés o el manteniment de feixucs privilegis, sempre s'hi pot trobar personatges que recorden a Anàs i Caifàs. Ací, aquí i arreu.
Som ara, ací, aquí i arreu comunicats al mateix moment gairebé. Gràcies als avenços de tot ordre que fa que quasi tot sigui molt ràpid pel que fa a dades.
És llavors que surgeix l'evidència de que cal reciclar el que diuent els Anàs i Caifàs actuals.
Afortunadament actualment les persones no passem fam en general, però cert és que en general, també, tenim molt desconeixament escampat, inconnex.
Desconeixement o ignorància, tant és. És el mateix que s'ha dit abans: Que si ciutat eterna o ciutat inmortal, tant és. Que si Anàs o Caifàs, tant és.
Insisteixo que som ara en quan a temps, i som on som en quan a lloc.
El que no val és la situació d'atzucac en que es troben els Països Catalans. Ara, ací i aquí, en lectura absoluta i transversal. Si algú no ho vol entendre que pensi en alló del "Corredor Mediterràni" i vagi aprofondint.
Mantenir la mateixa relació com fins ara amb el poder polític que rau a Madrid, o no voler veure com està canviant el Món al nostre entorn, en aquests anys i els reptes que ens cal assumir, és ser deixeble dels Anàs i Caifàs de torn.
Aquest, prediquen un fals "seny catalans que ara no toca".Ens diuen per exemple: "Ara parleu de les reformes al cotxe del President del Parlament". Patètica consigna via diari ABC amb el que això implica. També de l'ossa Hvala, magnificant-la. Que volta per contrades araneses enutjant els amos d'aquelles terres, diuen. Per Astúries i Cantabria això no passa i en tenen força més de la mateixa espècie. Igual que a Madrid en quan a despesa en vehicles oficials, retornant a la consigna primera.
Fins quan durarà l'esperit provincià tot picant al primer esquer que ens posen al davant ? Perquè l’espoli fiscal, recordem-ho, no s’atura. O això no toca, ni ara ni mai ?
Hi ha qui en viu d'això, i els Anás i Caifàs casolans pregonen el seu d'esquer.Contra la ignorància, coneixement contrastat i fora la demagogia aliena i interessada.
Fem pinya i compte! Amb intel·ligència ja fa mils d'anys que els éssers humans vam aprendre a triar el gra de la palla. Ah!!, i per cert, també els animals i tota font de vida tríen els seus nutrients, encara que tinguin gana.
Josep Roca.