TEMPS ORDINARI I TEMPS D'ADVENT

Ser agnòstic no priva de saber algunes coses de la litúrgia cristiana catòlica.
Considera l’Església que el temps ordinari és el que predomina i, a les celebracions que fan els diumenges en aquest període, que n’abasta una trentena i escaig de setmanes aproximadament li dona, com a color distintiu, el verd.
De molt antic s’associa aquest color a l’esperança. Al que és per arribar i il·lusiona. Per tan temps d’espera.
A aquesta alçada d’any la referida litúrgia entrarà en el període anomenat Advent, significat com temps “no mereixedor”. Que en cal d’altre.
Es considera que per aquestes dades comença el seu any litúrgic i el color que les distingeix passa a ser el morat. Color vinculat a la penitència, la vida humil, la discreció.
Va bé observar el ritual de l’Església per reforçar el coneixement general i els conceptes del procés en les coses. És una institució molt antiga que aglutina molta història diversa.
Tenir referència de processos històrics és primordial per esbrinar després cap a altres direccions.

Tot coneixement creix amb la informació contrastada i sense fixar-ne límits. Això possiblement és una de les pràctiques més difícils que hi ha. La no limitació, la recerca constant.
Es podria dir que tot es regula per aquest mètode impredictible a priori.. Alhora que tan difícil.
Si apliquem la descripció de procés que fa l’Església referenciant-se en colors per ajudar a comprendre millor el que es pretén, trobarem un sistema fàcil per a comprendre el moment polític que vivim a Catalunya.

Hem estat llarg temps en període ordinari, per tan color verd, color d’esperança.
Com en tot cicle, tampoc res és etern entre el que és al redós dels mortals. A un li succeeix un altre. Ara és període de canvi. El que ha estat ordinari fins ara, s’ha esgotat.
Hi ha crisi sobre crisi, i és que el temps també juga el seu paper, cíclicament. Clarificador si s’acompanya de la recerca deguda.
Hi ha la frase popular que recorda allò de que “les passarem morades”. Sinònim d’un final. Indicatiu de nou repte.
Coincideix amb el color de l’Advent. Temps “no mereixedor”. Que en cal altre, com s’ha dit.

Tenim doble litúrgia, o triple, o potser més per aquestes contrades veient el panorama polític de relació amb Espanya i l’ambició general amb paràmetres de gran abast planetari.
Observem :
Que si l’Estatut amenaçat per dotze suposats arcàngels magistrats de la Constitució per una banda, que si les absolucions que no es traspassen i això malgrat les no sagrades escriptures, podríem afegir.
A més a més que si el pecat de l’ambició pel diner fa escletxes i precipita als inferns les borses mundials i diluvia retruc financer/econòmic negatiu. Que si la pobresa s’incrementa per a determinades persones per la pèrdua de llocs de treball o la retallada d’ingressos generals i llur repercussió encadenada.

De tot plegat, litúrgies complexes és el que suportem i suporten altres més desfavorits.. Tan en l’aspecte econòmic com en el de valors, humans i socials, ja que acostuma a anar vinculat com se sap.
No sols hi ha els valors dels índex dels parquets del mercat lliure. Mercat lliure, considerat per molts com l’astre rei. Més que no pas el Sol.
Cert és que hi ha valors humans i socials que sotmetem a criteris interessats. Desplaçant-los segons el cas, o mercantilitzant-los si cal.

Per acabar, sols dir que no sóc monàrquic i tampoc professo veneració pels astres reis terrenals. Tampoc prego pels il·limitats recursos que per la via del poder o per la drecera del mercat lliure, enlluernen.
Penso que ser solidari és la millor inversió. Que quan més lliure, tan és del excés que sigui, més pots ser-ne de solidari i possiblement millor acompanyat s’estarà.
Benestar i esclavatge són òbviament antagònics, es podria afegir.
Recordo ara que per Nadal/Solstici d’Hivern, ja dins els cíclics períodes gèlids, el color de referència és el blanc.
Ho indica l’Església també, però abans de que aquesta existís ja ho feia la neu o la gebrada.
El Solstici d’Hivern posiciona, malgrat la negror de les llargues nits, un punt de retorn.
De naixement nou amb innocència primerenca, que els Herodes de torn voldran sentenciar, reordenar, reconduir. Parlaran de justícia i mercat lliure. D’una llibertat per a tothom, quan no tothom té la mateixa posició i recurs.
Quan per exemple, el Dret a Decidir per un Món més democràtic i solidari, el posen sota sospita. Això entre altres coses molt més greus que amb colors solament no es poden explicar.

Josep Roca.