LÍNIES RECTES, LÍNIES CORBES

S'ha concretat un paisatge després de les eleccions generals. S'ha constituit un nou gabinet del govern central, ha passat Sant Jordi, estem ocupats pel tema de l'aigua i per concretar, tot continua igual però amb l'afegitó que augmentaran els casos de "grip de butxaca".
Poca broma, d'aquesta "grip" sempre n'hi ha més o menys.
Fent un joc de paraules direm que sempre ha succeit que, alhora de posar-se la ma a la butxaca hi ha gent que se li "gripa", parlant en termes mecànics, i no poden treure els diners que li calen minimament.
Quan la majoria segons el cas pot fer això de treure diners, ens oblidem que hi ha pobresa, desfavorits, com per exemple col.lectius femenins de certa edat força desprotegits que, llurs dificultats econòmiques els hi repercuteix negativament en vàries situacions. També es reconeix problemes específics generals per a segments de joventut.
És cert que per un col.lectiu àmpli sorgeix la nova llei de la "Dependència" i, cert és també, que pel damunt hi plana el fet que la necessària dotació econòmica, no és encara concretada adecuadament.
Hi ha més casos d'incertesa social en el conjunt de la societat, com també és cert el dispendi inmoral per desmesurat, innecessari o de difícil justificació, que es fa a vegades en diversos àmbits. Tant amb diner privat com públic, que és pitjor.
Ara que per enèssima vegada el cicle macroeconòmic reduirà beneficis, es corre a fer els reajustaments oportuns.
A sovint els estudis econòmics es presentan en gràfics, on hi apareixen línies rectes o corbes per a una millor comprensió d'evolució descrita en un determinat periode de temps.
Les línies rectes o corbes són les úniques possibles a tots els nivells de conexió entre dos punts comparats. Es pot afegir, entre dos conceptes, o dos criteris, o dues interpretacions, o medicions, etc.
Recordem el periode escolar on s'explica: "La distància més curta entre dos punts és la línia recta".
No hi ha més, és com el concepte binari : O una cosa o l'altra, basat en dígits de números zeros o uns.
Dit d'altra forma: N'hi ha o no, tires pel dret o fas volta. O són rectes o són corbes i prou.
No obstant, compte! El no afinar en el concepte d'optimització econòmica acurada, sols beneficiar a determinats sectors o subjectes. És alló de :"Qui oli remena els dits se'n unta".
En general les persones tendim a simplificar segons estil propi, i el simplisme ens reporta miratges o imatges virtuals dit en termes més actuals. Enlluarnats a vegades per l'entorn inmediat, tendim a tirar pel dret a la nostra manera. Tendim a oblidar el relat que es coneix com "La caverna" segons Plató. A oblidar el concepte d'optimització acurada i equitativa.
Actualment el govern de l'estat espanyol és forçat, per l'evidència dels números autèntics, a reorientar la política econòmica i la inversió general. No oblidem que és un dels capdavanters del Món amb balança comercial negativa. Trist rècord.
Ha practicat i practica polítiques internes per potenciar creixament a curt termini, beneficiós per a uns i gravós per segons quins territoris o ciutadanía pròpia en general.
A aquest estat li arriba el final d'un cicle peculiar del seu pla redistributiu.
Espanya s'ha preocupat i preocupa molt de pidolar a la U.E. mentre penalitza fiscalment als Països Catalans, on molta i molta gent creien i creuen que d'una manera o altra el diner té moltes dreceres.
Aquí no es destaca en producte propi de valor afegit, tot hi haver-ni. Moltíssimes empreses són extrangeres, ve turisme i per tot plegat donem gràcies. Tenint en compte les infraestructures en general i analitzant la societat amb rigor, cal admetre que sort del diner forani que arriba a les nostres contrades.
Però el desgavell sempre permet que hi hagi "dits untats" per a uns, poc o molt segons qui són i on estan.
Polítiques a curt termini a portat a pensar a molts que, per exemple, la construcció era tot mel i gelea. Hi ha altres exemples per descomptat. Van votar i voten majoritàriament opcions complaents a curt termini i centralistes o aglutinadores de poder opac.
Ara, mira per on, a Brusel.les i a la resta del Món si couen altres coses. Conceptes diferents a vint anys enrera i cal rectificar.
Ara queda clar, un cop més, que aquest estat no ofereix un horitzó clar. De moment hi ha força diner diuen a la caixa única de la"Seguridad Social", però observant tot el que es diu per diferents perspectives queda clar que "pintan bastos" com es diu en castellà. Econòmicament parlant més per uns que no pas altres.
Aquest govern, forçat per unes minories catalanes i pels escenaris diversos, tan el global com l'interior, comença a parlar de presentar unes balances fiscals. Veurem que treuen.
Viure per veure.
Fins hi tot gent del P.P. (no tots, pocs), s'adonen que "el café para todos" i altres situacions constants de la subvenció permanent o privilegi és un llast que aboca a la inoperància improductiva a llarg termini. Pensen molts: "Mentre hi hagi oli sucarem". Dits untats.
Subvenció tronada i regressiva en molts conceptes, segons parer meu i gens vàlida de cara el futur amb gran greuge comparatiu.
El diner no plou del cel i l'aigua natural i neta en prou feines.
Es bo anar-se'n a les hemeroteques i tornar a llegir coses vàries. Com per exemple els insults envers Catalunya quan es va dir, en període de Felipe González de "Presidente", que el 15% de l'I.R.P.F. restés aquí a compte del que en els pressupostos propers destinés el govern central "para nuestra comunidad autónoma". Per això no cal esperar a Sant Jordi.
Com es van posar els de la "caverna", no la d'en Plató sino la del costat !
Sempre he pensat que em tinc que esforçar més i més per interpretar millor les línies rectes i les corbes. Potser que eviti una mica la"grip".
Ah !I enraonar més amb els veïns, també.