LA NORMALITAT, LA LLETRA I L'ESTUPIDESA

A l'anterior legislatura, la ministra de torn del "Gobierno Central del Estado" en constatar que el nivell de resultats i notes dels estudiants de secundària i altres minvaba, va decidir aplicar una hora més de l'idioma castellà. Per decret i a nivell d'estat.
Fantàstic ! Pel càlcul, la química, la geografia, la història, etc. Si baixa el nivell de tot, doncs una hora més d'un idioma que sembla que, vist així, tingui propietats miraculoses !
La cosa encara cueja. A les Balears i el Pais Valencià ho pateixen força més encara. De fa segles, tres exactament. La llengua pròpia és bandejada, abastament, als centres d'estudis de tot nivell. Cal recordar com es diu aquesta llengua? Molts milers d'alumnes ni tan sols hi tenen accés a la seva, la del seu pais.
Si als estudiants de "les espanyes" la pèrdua global del promig dels seus resultats, es considera que se'ls pot adreçar d'aquesta manera, n'hi ha molts de ciutadans llavors que són a fregar en l'adoració de "totems" i similars.
No és broma. Pensen i tèmen aquests nacionalistes espanyols de matriu imperialista que, amb l'arribada de tanta gent immigrada als darrers anys a Catalunya i els altres territoris mencionats, no fos cosa que els fills i els seus pares nouvinguts mateixos, aprenguessin el català al mateix nivell que el castellà.
Idioma aquest últim molt necessitat de "Manifiestos por la Lengua Común", segons banderí de pseudodemòcrates i seguici posterior de temerosos de la seva pròpia estricta realitat. Grotesc, però sobretot perillós. Pel trasfons d'intolerància ja coneguda. Pels de bona fe dir-lis que prenguin aire nou tot aprenent, per exemple, altres idiomes parlats dins l'estat. Així no els hi caldrà anar gaire lluny i no es perdran dins la grandesa d'aquest Món que ens acull a tots.
Que tinguin clar que el factor de proximitat ajuda a comprendre millor els factors posteriors, els de més llunyania. Per aquesta via s'adquireix el coneixament ben estructurat. És com l'escola pels infants. Pas a pas i fent-nos adults.
El decret en questió, com altres, envaeix les competències de l'Estatut de Catalunya, perquè clar, pensan els imperialistes : "de nación no hay mas que una y correponde a todos los españoles ..." i tal i qual, com fa la seva cançó.
Per aquesta via es mostra clarament, un cop més, la manca de seguretat que els hi reporta l'aprofondiment de la democràcia. Perquè, el que és cert, és que tenim una democràcia de mínims. Una democràcia a l'espanyola i que a molts els hi sembla massa.
Amb tal disbarat científic parlant de l'hora de més en castellà per a millorar el promig de resultats, estirabot polític i de molta mala baba, es vol uniformitzar aquest estat que la seva principal sort rau en la posició geogràfica i la resultant de segles de manca de cultura política democràtica, de resultat de guerres i deliri totalitari de diferents nivells principalment. És el que hi ha.
Funcionaran millor els trens amb una hora més als centres d'estudi, d'un determinat idioma ?
Ara que s'acaba el període de renda, s'acabarà, l'any vinent gràcies a una hora més de castellà, la continuada política d'expoli fiscal ?
Es poden dir tantes coses, als creadors de "tòtems interessats" però sols n'afegiré dues i ben diverses :
1 ra.- Que si fixin aquests imperialistes, conscients o inconscients, en com s'estructura la Confederació Helvètica i els seus resultats en benestar general, democràcia i competitivitat. Per exemple. O millor dit, fixem-nos-hi nosaltrtes i expliquem-ho.
2 na.- Una anècdota. Fa anys, quan per un tema a veure amb l'idioma català i que el va obligar a exiliar-se, se li va preguntar al cantant Joan Manuel Serrat de pas per l'Argentina i en un plató de televisió, si l'idioma castellà era agressiu. Ell va respondre amb la normalitat que li correspon a la lletra, la que sigui i de la llengua que sigui, que: "No son agresivos los idiomas, si lo son muchas veces las personas que los utilizan".
Em va dir un argentí que hi era que va esclatar una ovació.
L'estupidesa és un problema que pot esdevenir xacra. Té molts camins. Els esperits totalitaris la fomenten, la història i el dia a dia ho mostra a qui ho vulgui veure. El concepte normalitat entre persones diverses la sofreig.