CARTA A L'AMIC INVISIBLE

Benvolgut vianant :
A punt de fer transbord i seguir el viatge amb el també tronat tren núm. 2009, t'escric aquestes línies.
El nou sistema de finançament no és res més que un maquillatge del pèrfid sistema espanyol, envers les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià. territoris que són els únics veritablement espoliats. Insisteixo que voler presentar Madrid com a aportador és fals, donats els efectes "capital" i "seu", més altres de conveniència orientada que, en conjunt, l'implementen econòmicament.
Agradi o no, no es pot oblidar la història. Guerres i repressió a banda, cal no oblidar que l'esquifit estatut del 1979 mai es va desenvolupar del tot i sí fou laminat en diferents ocasions per part dels diferents governs centrals de torn. Amb la col·laboració inestimable del T.C. Es va exhaurir per ineficaç. El d'ara que ha nascut esquifit ja l'estan occint. Tot i que li diuen "llei orgànica" i el tenim mig atès a la U.V.I.
Pensa amic vianant, que els quatre fons de criteri anunciats com a reguladors. seran administrats pel govern central a conveniència de l'Espanya de matriu castellana, cosa ja més que vista des de fa segles. Sí, segles encara que ho dubtis. La trampa renovada és disposta i es veurà.
A la nació dominant encara és massa arrelada l'ambició insana i desmesurada. Sols cal recòrrer a les hemeroteques i gravacions per constatar un neofascisme latent i en diferents graus. Dit això com a exemple d'acompanyament del que t'escric.
Gent productiva n'hi ha, però no obstant abunda molt de lloc renumerat inútil a mantenir que és coixí de defensa del sistema. Donats a despotricar i a ignorar tot alló que no és de la seva "corda". també n'hi ha força.
No volen un estat plurinacional i això els desqualifica. Per altra banda ànimes provincianes no en manquen arreu d'aquest estat. Aquest concepte pèrfit s'acabarà de veure amb la sentència d'un T.C. que ja no hauria d'haver admès a tràmit el recurs contra l'estatut moribund que no ens protegeiex de res. Inadmissible el seu rol d'usurpador de poder democràtic. Permaneix una mena d'inquisició disfressada importada per invasions militars anteriors. Poder subvertit deriva a poder pervertit. El mal poder, la pitjor malaltía de la humanitat en tots els temps.
La seva història és demostrativa i per això la manipulen constantment. Vetllem per la nostra, penso jo amic invisible, donat que el que fem avui repercuteix en el demà.
Aquí a Catalunya hi haurà sapastres que continuaran negant i seguint el referent de diner de curta volada. "El meu diner, el meu benestar". Defecte mundial. (Is clear, is water).
El gran capital català enviarà els seus emissaris com sempre, guiats per projectes i balanços no pas generals, no pas universals. Tampoc els hi pertoca manar.
Si no hi ha reforçament social, polític, moral i econòmic, tan en el propi com col·lectiu i de gran abast, seguirem lliscant avall i ens allunyarem dels llocs significatius del segle XXl. Llavors continuarà la fuita de diner per aquest macro peatge de l'estat potiner. Estat concebut segons mala herència del passat i on manca integritat i coherència democràtica.
Estat que no admet la realitat plurinacional i de poca projecció enllà de les seves fronteres, malgrat les bones i meritoses intencions de minories diverses. I és que les inèrcies del passat frenan sempre moltes coses, a casa i a fora.
Amb l'any que s'enceta fa pensar aquella frase d'en Francesc Macià que esperonava tot dient : "UNA CATALUNYA POLÍTICAMENT LLIURE, SOCIALMENT JUSTA, ECONÒMICAMENT PRÒSPERA I ESPIRITUALMENT GLORIOSA". Rotundament actual, cal posar-la damunt d'imaginari faristol.
Per acabar donat que falta poc per sortir el tren i de moment no podré seguir escrivint, deixa'm que expressi alguns desitjos pel futur : Que Socialistes i P.P no rebin tant de suport, que millori E.R.C. i els que vulguin treballar per seguir bastint un estat propi. Finalment que tots nosaltres els ciutadans millorem la nostra formació política guiant-nos per referències sòlides i no les frívolament efímeres.
Desitjant-te un intens i profitòs any de raonament i a l'ensems esperarant el teu parer.
Sincerament,
Josep Roca.