LÍNIES RECTES, LÍNIES CORBES

S'ha concretat un paisatge després de les eleccions generals. S'ha constituit un nou gabinet del govern central, ha passat Sant Jordi, estem ocupats pel tema de l'aigua i per concretar, tot continua igual però amb l'afegitó que augmentaran els casos de "grip de butxaca".
Poca broma, d'aquesta "grip" sempre n'hi ha més o menys.
Fent un joc de paraules direm que sempre ha succeit que, alhora de posar-se la ma a la butxaca hi ha gent que se li "gripa", parlant en termes mecànics, i no poden treure els diners que li calen minimament.
Quan la majoria segons el cas pot fer això de treure diners, ens oblidem que hi ha pobresa, desfavorits, com per exemple col.lectius femenins de certa edat força desprotegits que, llurs dificultats econòmiques els hi repercuteix negativament en vàries situacions. També es reconeix problemes específics generals per a segments de joventut.
És cert que per un col.lectiu àmpli sorgeix la nova llei de la "Dependència" i, cert és també, que pel damunt hi plana el fet que la necessària dotació econòmica, no és encara concretada adecuadament.
Hi ha més casos d'incertesa social en el conjunt de la societat, com també és cert el dispendi inmoral per desmesurat, innecessari o de difícil justificació, que es fa a vegades en diversos àmbits. Tant amb diner privat com públic, que és pitjor.
Ara que per enèssima vegada el cicle macroeconòmic reduirà beneficis, es corre a fer els reajustaments oportuns.
A sovint els estudis econòmics es presentan en gràfics, on hi apareixen línies rectes o corbes per a una millor comprensió d'evolució descrita en un determinat periode de temps.
Les línies rectes o corbes són les úniques possibles a tots els nivells de conexió entre dos punts comparats. Es pot afegir, entre dos conceptes, o dos criteris, o dues interpretacions, o medicions, etc.
Recordem el periode escolar on s'explica: "La distància més curta entre dos punts és la línia recta".
No hi ha més, és com el concepte binari : O una cosa o l'altra, basat en dígits de números zeros o uns.
Dit d'altra forma: N'hi ha o no, tires pel dret o fas volta. O són rectes o són corbes i prou.
No obstant, compte! El no afinar en el concepte d'optimització econòmica acurada, sols beneficiar a determinats sectors o subjectes. És alló de :"Qui oli remena els dits se'n unta".
En general les persones tendim a simplificar segons estil propi, i el simplisme ens reporta miratges o imatges virtuals dit en termes més actuals. Enlluarnats a vegades per l'entorn inmediat, tendim a tirar pel dret a la nostra manera. Tendim a oblidar el relat que es coneix com "La caverna" segons Plató. A oblidar el concepte d'optimització acurada i equitativa.
Actualment el govern de l'estat espanyol és forçat, per l'evidència dels números autèntics, a reorientar la política econòmica i la inversió general. No oblidem que és un dels capdavanters del Món amb balança comercial negativa. Trist rècord.
Ha practicat i practica polítiques internes per potenciar creixament a curt termini, beneficiós per a uns i gravós per segons quins territoris o ciutadanía pròpia en general.
A aquest estat li arriba el final d'un cicle peculiar del seu pla redistributiu.
Espanya s'ha preocupat i preocupa molt de pidolar a la U.E. mentre penalitza fiscalment als Països Catalans, on molta i molta gent creien i creuen que d'una manera o altra el diner té moltes dreceres.
Aquí no es destaca en producte propi de valor afegit, tot hi haver-ni. Moltíssimes empreses són extrangeres, ve turisme i per tot plegat donem gràcies. Tenint en compte les infraestructures en general i analitzant la societat amb rigor, cal admetre que sort del diner forani que arriba a les nostres contrades.
Però el desgavell sempre permet que hi hagi "dits untats" per a uns, poc o molt segons qui són i on estan.
Polítiques a curt termini a portat a pensar a molts que, per exemple, la construcció era tot mel i gelea. Hi ha altres exemples per descomptat. Van votar i voten majoritàriament opcions complaents a curt termini i centralistes o aglutinadores de poder opac.
Ara, mira per on, a Brusel.les i a la resta del Món si couen altres coses. Conceptes diferents a vint anys enrera i cal rectificar.
Ara queda clar, un cop més, que aquest estat no ofereix un horitzó clar. De moment hi ha força diner diuen a la caixa única de la"Seguridad Social", però observant tot el que es diu per diferents perspectives queda clar que "pintan bastos" com es diu en castellà. Econòmicament parlant més per uns que no pas altres.
Aquest govern, forçat per unes minories catalanes i pels escenaris diversos, tan el global com l'interior, comença a parlar de presentar unes balances fiscals. Veurem que treuen.
Viure per veure.
Fins hi tot gent del P.P. (no tots, pocs), s'adonen que "el café para todos" i altres situacions constants de la subvenció permanent o privilegi és un llast que aboca a la inoperància improductiva a llarg termini. Pensen molts: "Mentre hi hagi oli sucarem". Dits untats.
Subvenció tronada i regressiva en molts conceptes, segons parer meu i gens vàlida de cara el futur amb gran greuge comparatiu.
El diner no plou del cel i l'aigua natural i neta en prou feines.
Es bo anar-se'n a les hemeroteques i tornar a llegir coses vàries. Com per exemple els insults envers Catalunya quan es va dir, en període de Felipe González de "Presidente", que el 15% de l'I.R.P.F. restés aquí a compte del que en els pressupostos propers destinés el govern central "para nuestra comunidad autónoma". Per això no cal esperar a Sant Jordi.
Com es van posar els de la "caverna", no la d'en Plató sino la del costat !
Sempre he pensat que em tinc que esforçar més i més per interpretar millor les línies rectes i les corbes. Potser que eviti una mica la"grip".
Ah !I enraonar més amb els veïns, també.

ELECCIONS, EXPORTACIONS I EL "DÈFICIT COMERCIAL" ESPANYOL

Referent a l'escrit anterior "Criteri Estructurat, Criteri Expotable" a hores d'ara és convenient afegir-hi que això és segons es miri. Les "Exportacions" han minvat per a segons qui o què evidenment.
Instal.lats com som en el concepte de la percepció, i a més que es dóna per fet que els humans som al cap damunt en el grau d'intel.ligència de les formes de vida conegudes, tot junt fa que les resultants de dites percepcions col.lectives, siguin manifestades per vies de criteris molt diversos. Caram!! Caram!!
O sigui no tots els criteris són estructurats per igual, i/o contenen els mateixos elements, i/o en la mateixa quantía. Possiblement moltes vegades tampoc hi ha criteris. Possiblement són actituts més aviat compulsives i/o emocionals.
En general tendim a analitzar els fets segons necessitat pròpia, valoració personal i nivell d'interès inherent. Som humans i optem amb amplitut de mires. Al cap davall som al cap damunt de les formes de vida conegudes!! Fins ara, per descomptat.
Quan ens trobem davant una urna amb la possibilitat de votar segons el joc establert, es pot optar de diverses maneres: Per no acceptar-la, no considerar-la, no concretar-hi dins cap intenció definida en papereta de vot, o finalment, si fer-ho i exercir-ne el dret i definir així una candidatura o ideari.
Cal dir que és cosa molt breu en temps absolut. Ja dipositat el vot o no dipositat segons es vulgui, tot deriva cap a un repartiment de poder i interessos per orientació d'actituts compulsives o criteris concretats i comptabilitzats.
Conclussió: El fet de votar, si és que ho fem, és en acció breu en quan a temps com ja s'ha dit. Però remarquem que té consequències per els temps posteriors. Com igualment fer-ho en blanc o el no fer-ho. Tot queda concretat, otorgat i remarco el mot "TOT". Sigui quin sigui el joc donat. De les urnes surt "TOT" inclús el que no hi és. Se suposa que ho sap tothom.
Davant d'això per tant sóc partidari del "Criteri Estructurat" i quan més democràticament millor. Al cap davall els humans som febles i gregaris ja que és obvi que ens necessitem i som vulnerables amb molts aspectes. Sabem que fora de la Democràcia s'ha vessat més sang. Un altre dia ja parlarem dels que no ho pensan d'aquesta manera.
El "Criteri Estructurat" pot ser feixuc i a més a més per a ser "Criteri Exportable" cal "empaquetar-lo" bé ja que, dins la societat de consum accentuat on hi som, molts humans prefereixen "criteris" més "light" orientats per "dietistes imaginaris", per entendre'ns.
Recomanen aquests darrers: "No hi pensi Vostè en el dèficit comercial de l'estat espanyol que actualment és rècord històric, tampoc en el dèficit fiscal de Catalunya i oblidis del seu fet nacional com a poble i la seva manca d'inversions en infraestructures, o com maltractem la cultura autòctona al Pais Valencià que és la mateixa, oblidis ja de l'Estatut resultant del 30 de setembre del 2005 que, per cert??, no l'haurà llegit, oi!! I etc., etc. Au, vinga no s'amoïni i faci com la majoria, que nosaltres també som demòcrates i li demostrarem un cop més barrant el pas als "dolents" d'aquesta "peli". Ah!!, per cert, entengui que hi ha coses que no té perquè entendre, és pel seu bé, clar!! Cal ser "Optimista". Consideri el centralisme com una via de progrés dins l'estat espanyol, no faci els seus de números, ja li farem per Vostè".
Altres ens diuen que "La Cosa se rompe" i millor ser "buenos provincianos" i que amb ells ens farem quasi rics i, si fem hores extres escoltant i llegint els seus predicadors, podem aconseguir anar al cel, potser. També hi ha qui ens parla de la "Casa comuna", que ve a ser quasi com la "Cosa comuna", l'esmentada anteriorment i que corre el perill de trencar-se. Per acabar queda l'opció de ser antisistema dins el sistema, amb aportacions puntuals respectuoses amb el medi ambient i també amb el medi ambient polític dominant.
Hi ha dietes per a tots els gustos per als que es volen aprimar políticament. Altres de rebot s'engreixaran més encara, i és que a les darreres eleccions del dia 9 de març s'ha tendit a simplificar molt, massa penso jo que sóc un ínfim mortal. A triumfat el simplisme del concepte "dual" segons "made in Spain", És com una nova versió d'un règim dietètic actualitzat i que segueix a altres règims anteriors molt cruels.
De l'accés a la vivenda, la investigació ben orientada, el valor de la tasca ben feta, la potenciació de l'intelecte de cada persona, de les pensions i salaris dignes per a tothom, de possibilitar a qui ho vulgui per a la natalitat col.lectiva fins a nivells de regeneració adecuada, d'aprofondir en la formació professional, de l'eficàcia i el civisme en rigor, del dret a l'autodeterminació o sobiranisme de les nacions d'aquest estat que obri camí cap a acords de progrés basats en el respecte mutu, de millorar la justícia, de l'aprofondiment de la Democràcia en fi, i etc. De tot això poc tall i pocs nodrients s'han constatata la passada campanya electoral. És més els que n'han parlat poc o molt, han baixat en nombre de vots i escons.
Per altra banda cal no oblidar que hi ha distants nivells de riquesa, benestar i possibilitats de millores consequents. A la majoria sempre li queda la possibilitat que en algún rebuf de ventada econòmica els hi vagi bé, pel que fa al diner. Cal admetre que també passa... a vegades i segons com i amb qui i quan. Però compte!! Hi ha crisi finacera d'abast interatlàntic i portarà repercussions als més dèbils en titolaritats. Com sempre, i tan és a joves com a gent d'edat avançada. Amb la paradoxa que els segments potencialment vàlids com a productors de riquesa per valor afegit al nostre pais, tenen grans "handicap" per competir en el mercat global per culpa de polítiques de baix perfil dels governs centrals i les seves visions radials i de "provincias" i "regiones", que al cap davall priman Madrid o grups concrets afins.
El poble és sobirà, però el rei i els reis són altres que disfruten d'una extensa carta per a menjar i trascolar. Dit així ja que en el redactat present també s'esmenten termes dietètics.
Per acabar, segons quins programes de televisió no hauríen de ser emesos en "franja horària d'adults", ja que ens distreuen de les "Exportacions" i del "Dèficit de l'Estat". Comercialment ens surt car col.lectivament, peró potser estic equivocat i resulta que no som tant gregaris com em penso, ja que al cap davall som al cap damunt de les formes de vida conegudes.
Però llavors sorgeixen més preguntes i és que ja fa hores que el Sol s'ha llevat en aquest segle XXI i bona part del Món ho sap. Aquí en prou feines sabem, en general, la història pròpia o el que significa el P.I.B.dels Països Catalans dins l'estat, tot i les mancances evidenciades.

Criteri estructurat, criteri exportable.

Just el dia abans d'iniciar-se la campanya electoral per a les eleccions generals de l'Estat, l'ex- diputada Georgina Oliva actualment candidata i que de ben segur repetirà, va tenir l'atenció d'assistir a un dels anomenats "Sopars de Proximitat".
Puc escriure unes paraules, com per exemple que : Va ser un "S_opar A_ltament N_utritiu i T_otal".
És a dir, un " S A N T sopar".
També fou molt "T_endre". Donat que les menges eren de fàcil masticació i els comensals, majoritàriament ciutadans observadors del país propi i del que foten, (perdó), del que fan els d'E.R.C., no anaven amb "closca".
Ja d'entrada va anar tot molt fluid sense recórrer a libacions iniciàtiques amb la sang dels déus, ni suport de noves estratègies per a una millor comunicació humana. Però la T de T_endre, en política, no és politicament correcte... de moment.
Per tant em remeto a la T de T_otal.
Vaig agraïr les paraules aportades pels ciutadans i la bondat de la Georgina. Bondat que descansa en el coneixement i en la convicció. Característiques que la faran portadora d'una llarga joventut que ara sorprèn.
Les persones, individual o col.lectivament, funcionem millor amb la combinació de les característiques que signifiquen el saber i la força per administrar-lo.
Saber i força. Biològica i evolutivament s'articula al revés, o sigui força i saber.
O sigui joventut perdurable i coneixement acumulatiu. La Geororgina Oliva transmet dinamisme.
Les manifestacions d'uns i altres van destil.lar criteri raonat. Criteri dinàmic. Criteri estructurat.
Criteri A_ltament N_utritiu per participar en la construcció d'una societat diferent. Més dinàmica, més conseqüent.
Criteri exportable a tots els que d'una manera o altre volem empènyer la societat complexa que som i que ajup el cap davant els nombrosos peatges fiscals. Siguin visibles o no visibles.
Amb petits "SANTs Sopars" es pot bastir aquest nou i jove criteri, dinàmic, que amb la convicció ens comporta més coneixement de qui som i del que podem fer.
Els Sopars nodreixen "Criteris". Les persones els hem d' "Exportar".

J. Roca (21/02/08).